Resum

INTRODUCCIÓ El diagnòstic de VIH suposa un canvi de vida per a les persones que el pateixen, les quals entren en un món totalment desconegut on regna la por i la incertesa. A més, l'estigma present en la societat els pot portar a tenir falses creences. En el cas de les dones suposa un gran obstacle a l'hora de prendre decisions reproductives, tot i que la maternitat, tradicionalment, ha estat un dels rols que ha donat sentit a la vida de les dones. Gràcies a la Teràpia Antirretroviral de Gran Activitat el VIH és comparable a una malaltia crònica i les possibilitats de transmissió vertical disminueixen per sota de l'1%. Malgrat el favorable escenari reproductiu, el temor per transmetre el VIH a la descendència és un fet comú entre les dones, les que s'han d'afrontar a una societat que creu que no haurien de tenir fills / es. Explicar com les dones amb VIH gestionen la presa de decisions reproductives es tracta de l'objectiu principal d'aquesta investigació, generant teoria substantiva explicativa del fenomen. METODOLOGIA S'ha utilitzat la Teoria Constructivista de Charmaz, per a la recollida de dades, s'ha recorregut a les entrevistes semiestructurades i a la reinterpretació de les evidències disponibles mitjançant l'elaboració d'una metasíntesis. El reclutament de les participants s'ha realitzat a la Fundació Lluita contra la SIDA de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Les dades han estat recollides un cop obtinguts els permisos del Comitè d'Ètica d'Investigació, informades les participants i signats els respectius consentiments, sempre respectant els requisits ètics i legals. RESULTATS La presa de decisions reproductives en les dones amb VIH es presenta com un fenomen capturat i intervingut pels altres, pels ideals de feminitat i per les estructures imperants i imposades per l'ordre patriarcal, per les quals les dones decideixen deixar-se portar. Els ideals de feminitat i maternitat predominants en la societat, contribueixen a la construcció de la identitat de les dones. La construcció de el ""Jo Ideal"" és irrompuda pel diagnòstic de VIH, produint-se una fragmentació de la identitat. Aquest nou ""Jo"" està molt tacat per la pròpia malaltia, l'estigma relacionat, els propis prejudicis i la mirada dels altres. Conseqüentment, les dones amb VIH se situen de forma inesperada en un escenari reproductiu molt complex després del diagnòstic. Per poder fer front a l'hostil context reproductiu, les dones amb VIH despleguen tot el seu repertori de mecanismes d'afrontament, recolzant-se en les xarxes de suport, les professionals sanitàries, les figures d'afecte, la religió o l'esperança dipositada en la maternitat. Així mateix, utilitzen estratègies d'autocura per protegir els seus éssers estimats, i és que la transmissió de la infecció és la seva por més urgent. CONCLUSIONS La complexitat del procés de decisió reproductiva a les dones amb VIH suggereix adoptar un enfocament integral d'assessorament multidisciplinari per tal de satisfer les necessitats específiques en la salut sexual i reproductiva de les dones amb VIH. Les professionals sanitàries haurien de facilitar les eines necessàries i donar poder a les dones perquè prenguessin decisions reproductives de manera informada, reflexiva, autònoma i lliure i es sentissin acompanyades en aquest difícil procés. Així mateix, aquestes decisions s'haurien de prendre en un entorn sanitari de suport amb un enfocament humanitzat basat en l'assessorament, l'atenció centrada en la persona i les decisions compartides.