Resum

Antecedents: Amb l'arribada de la teràpia antiretroviral combinada (cART), la mortalitat pel VIH va disminuir i la supervivència de les persones que viuen amb el VIH (PVV) va augmentar. Aquest fet va provocar un envelliment progressiu de la població infectada, la qual cosa ha plantejat nous reptes sanitaris. L'envelliment i la infecció pel VIH actuen en sinergia, augmentant la resposta immunosenescent, fet que contribueix a una major incidència i aparició precoç de comorbiditats relacionades amb l'edat, com les malalties cardiovasculars, renals i els càncers no relacionats amb la sida. També es registra una disminució de la mortalitat associada al VIH i un augment de la mortalitat per altres causes, com les malalties no transmissibles. Aquesta tesi es proposa avaluar l'evolució dels patrons de mortalitat, l'efecte de l'envelliment en les comorbiditats, i la qualitat de vida de les PVV. Metodologia: Es va utilitzar la cohort PISCIS de Catalunya i les Illes Balears, combinada amb dades del sistema PADRIS. Es van emprar tècniques estadístiques per comparar variables sociodemogràfiques, qualitat de vida i comorbiditats entre PVV majors i joves. Es van analitzar les taxes de mortalitat i els factors de risc associats a mortalitat per sida o no, així com les comorbiditats relacionades amb l'edat i la seva incidència en comparació amb la població general. Resultats: Les PVV de més de 60 anys van mostrar pitjors resultats en salut física que els joves, amb una mitjana de puntuació de 46,4 en comparació amb 51,3 (p<0,001). No obstant, la salut mental es va mantenir estable en tots dos grups d'edat. En els majors, el deteriorament cognitiu i els símptomes depressius es van associar a una pitjor qualitat de vida. Els joves van mostrar una major influència de factors sociodemogràfics en els resultats de salut. Entre 1998 i 2020, la mortalitat bruta va ser de 14,4 per cada 1000 persones-anys, i va disminuir progressivament al llarg del temps. La proporció de morts relacionades amb la sida va caure del 38,5% el 1998-2003 al 9,8% el 2015-20. En canvi, la mortalitat per malalties no relacionades amb la sida, com el càncer i les malalties cardiovasculars, va augmentar. Els grups amb més risc incloïen persones que injectaven drogues (PWID), homes heterosexuals i persones amb nivells baixos de CD4. També es va observar que les comorbiditats eren un factor de risc creixent de mortalitat. Les comorbiditats augmenten amb l'edat, i PVV majors de 60 anys mostren un increment en la proporció de pacients amb tres o més malalties cròniques. Hi ha una diferència notable en la incidència de comorbiditats entre les PVV i la població general, sent més alta en les PVV en la majoria de grups d'edat. La hipertensió, la dislipèmia i la diabetis mostren una incidència especialment alta. D'altra banda, l'envelliment progressiu de la població amb VIH és evident: es preveu que la proporció de PVV majors de 50 anys augmenti fins al 70% l'any 2050, amb una important càrrega de malalties cròniques associades. Conclusions: L'envelliment de les PVV és un repte creixent per a la gestió sanitària. Les PVV més grans presenten pitjors resultats físics i més comorbiditats que els joves, mentre que la salut mental sembla mantenir-se estable. A mesura que aquesta població continua envellint, cal una atenció mèdica més integrada i adaptada que tingui en compte tant les necessitats específiques del VIH com les malalties cròniques associades a l'edat. Els resultats d'aquesta tesi destaquen la necessitat d'una planificació estratègica per respondre a les creixents exigències d'aquesta població envellida, que en les pròximes dècades tindrà un gran impacte en el sistema de salut.